7 de novembre del 2011

El replanteig - exercici 6 - enunciat

La construcció d’un edifici comença pel traçat de la seva geometria sobre el terreny, és a dir, per la construcció d’un dibuix a escala real que permeti reproduir-ne la planta; amb unes eines específiques, diferents al dibuix sobre paper.

Per tal de realitzar aquest replanteig, cal haver elaborat amb anterioritat un dibuix sobre el paper, on la planta de l’edifici s’hagi reduït a un conjunt de punts i eixos acotats.

Es tracta d’un dibuix instrumental, clar i operatiu; d’un anàlisi del traçat geomètric de la planta que identifiqui -mitjançant un sistema de referència adequat- els seus punts neuràlgics, els eixos o cares de murs, els centres de pilars, ...; mantenint sempre present que l’objectiu d’aquest dibuix és permetre que sigui reproduït sobre el terreny.

L’exercici es discutirà, en primer lloc, de forma individual en l'àmbit de cada grup. El treball de replanteig el realitzaran conjuntament equips formats per tres grups d’estudiants. Caldrà triar el millor replanteig per a operar sobre el terreny, les instruccions a seguir i l’organització necessària per a fer-ho amb els recursos disponibles i en un temps limitat.

S’elaborarà el plànol de replanteig i els estudiants es familiaritzaran amb les eines de treball de camp. Es durà a terme el replanteig al terreny de l’ Escola.

Clica a la imatge o aquí per a veure la galeria de fotografies de la visita a Vistabella.

El replanteig - exercici 6 - resultat

Per realitzar l’exercici ens vam haver d’organitzar en grups en els quals cada estudiant tenia una de les següents funcions: cap d’obra, guixaire o encarregat de les cordes i les piquetes. Els caps d’obra van ser els que van haver de dibuixar els plànols definitius del replanteig i pensar la manera més fàcil i ràpida de portar-lo a terme per tal que, quan ens haguéssim de posar a treballar la resta de companys, no hi hagués cap mena de dubte i s’anés construint l’església de manera fluïda seguint les seves instruccions.  En un inici vam dibuixar, mitjançant cordes i piquetes, la planta de l’església al terra i, finalment, vam acabar passant el guix definitiu per sobre les traces fetes amb la corda.  
Al ser un exercici realitzat amb molta més gent, a part de procurar un bon resultat final, també has d’aprendre a organitzar-te bé perquè, sinó, probablement no obtindràs el resultat que desitjaries.  
Quan vam anar a visitar Vistabella l’església em semblava molt més gran que quan la vam dibuixar al terra, vaig pensar que no ens hi cabrien tres plantes juntes al pati. I efectivament, vam tenir lloc de sobres per a les tres! D’aquest fet en podem extreure, doncs, que les parets ens donen una idea de l’espai real dels llocs, més que els espais oberts.
Clara Rosell

Lectures - 2ona SAL

Extractes resum dels textos seleccionats per a la 2ona setmana d’aprenentatge lliure.


“Plataformas y mesetas. Ideas de un arquitecto danés.”
La plataforma, utilizado como elemento arquitectónico, resulta algo fascinante.
Es muy importante mostrar la fuerza expresiva de la plataforma y no destruirla con las formas que se construyen en ella. Un techo plano no expresa la horizontalidad de la plataforma.
Las variaciones formales que permite la plataforma como elemento arquitectónico son infinitas.
En los proyectos basados en el empleo de plataformas hay que vencer muchas dificultades.

Utzon, Jorn. Jørn Utzon. Conversaciones y otros escritos.



“No son genios lo que necesitamos ahora.”
Un caballero es la persona que no hace siertas cosas aun cuando la Ley, la Iglesia y la mayoría las aprueben o las permitan.
Al dinero, al éxito, al exceso de propiedad o de ganancias, a la ligereza, la prisa, la falta de vida espiritual o de conciencia hay que enfrentar la dedicación, el oficio, la buena voluntad, el tiempo, y sobre todo, el amor, que es aceptación y entrega, no posesión y dominio.
A falta de tradición viva se busca la solución en formalismos, en los tópicos de gloriosos y viejos maestros de la arquitectura actual prescindiendo de su espíritu y su circunstancia, y ocultando nuestra irresponsabilidad, ambición y ligereza.  Es ingenuo creer que el ideal y la práctica de nuestra profesión puede condensarse en eslogans como el del sol, la luz, el aire, el verde, lo social y tantos otros.

Coderch, J. A. Coderch 1913-1984.



“Los Smithson”

El concepto de la "buena vida" que siempre nos venden los manipuladores de símbolos, se basa en coches y electrodomésticos, pero no llega a alcanzar la vivienda.  Los anuncios de electrodomésticos existen en una especie de país de nunca jamás,en un vacío sin basura, sin vecinos, incluso sin niños, donde todo lo que se pueder ver por las ventanas (si es que las hay) son árboles primaverales  y nubes blancas.  No aparecen como realmente son, es decir, como objetos que pueden revolucionar el modo de vida:  se presentan como complementos útiles para un modo de vida antiguo.

Smithson, Alison & Peter. Cambiando el arte de habitar.