La cadira - exercici 3 - enunciat

Les mides dels espais habitables han d’arribar a ser sobradament conegudes pels arquitectes El coneixement de les mides bàsiques del cos humà, iniciat a l’exercici anterior, ens porta a parlar de la seva aplicació immediata en els objectes que les persones utilitzem. L’exemple que prenem és una cadira.

La cadira és un objecte que dóna resposta a una funció molt concreta i, per tant, la forma i dimensió d’aquesta responen a l’ús que en fem -per exemple, l’altura del seient correspon a l’altura del genoll, o la forma del respatller correspon a la forma de l’esquena, etc-. Però, alhora, és un objecte que cal construir i, per tant, el seu aspecte també depèn del procés de construcció, dels materials triats, de la tècnica de fabricació,...

Recuperant allò après als exercicis anteriors, us proposem, aquest cop, dibuixar la cadira de forma explicativa i entenedora de tal manera que el dibuix sigui capaç de descriure i permetre la construcció de l’objecte.

Clica a la imatge o aquí per a veure la galeria de fotos del treball a l'aula taller.

La cadira - exercici 3 - resultat

És un exercici llarg i una mica complicat per fer-lo tan d'hora, però això no vol dir que no sigui interessant ja que hem après de manera molt bàsica com fer uns plànols (distribució en el paper, traç, valors de línea,rotulació, cotes, detalls...) i a més ens ha ensenyat que fer uns plànols és més complicat del que sembla. També és interessant el fet que el plànol sigui a escala 1:1, ja que fa que sigui més fàcil de comparar amb la realitat; i també que és d'un objecte molt comú sobre el qual no ens parem a reflexionar mai gaire. Però aquest exercici ens ha fet pensar en com estan construïdes les cadires, quina forma tenen els diferents elements que la componen i per què tenen aquesta forma.

Marc Montoliu

[Clica a cada imatge per a veure el corresponent plànol sencer.]

Grup 01

Grup 02

Grup 03

Grup 04

Grup 05

Grup 06

Grup 07

Grup 08

Grup 09

Grup 10
 

La façana - exercici 2 - enunciat

Les imatges capturen un moment de la realitat i és per això que quan mostren edificis les imatges ofereixen molta informació de com són aquests edificis, des de la seva forma fins a la materialitat. A vegades aquesta informació no és aparent sino que s'ha de deduir a través del que veiem. Per exemple, una imatge mai mostra les dimensions exactes de l'edifici fotografiat però, en canvi, es poden conèixer si a la fotografia hi surt alguna referència coneguda com ara una persona.

Per incitar a l'observació i aprendre a mirar -que no únicament "veure"-, proposem amb aquest exercici que cada alumne dibuixi, a partir de la imatge de la façana d'un edifici, la seva secció. El dibuix es realitzarà a mà alçada en un DINA4. Cal que aquest estigui proporcionat, sigui precís i disposi de les anotacions convenients per tal d'explicar com és la façana.

Clica a la imatge o aquí per a veure la galeria de fotos del treball a l'aula taller.

La façana - exercici 2 - resultat

Es tractava d’observar la fotografia d’una façana i dibuixar-ne la secció. Tal com ens van dir, l’arquitecte s’expressa amb el dibuix. En un primer moment no semblava un exercici complicat. Però la pregunta que ens fèiem era: sabrem interpretar la imatge d’una façana? Comencem tranquils, amb calma i convençuts de les nostres capacitats, com si ja ho sabéssim fer i com si ja haguéssim captat la idea. Anem observant cada detall, cada racó de la façana, intentant interpretar la forma i el material de cada element. Es tracta de fer una secció ben escalada, on les dimensions guardin relació i l’espai no quedi descompensat. A mida que el nostre dibuix avança veiem que això ja es va complicant, que no és tan senzill com havíem previst en un inici. Ens costa identificar alguns detalls constructius, certs elements que no tenim del tot clar com cohesionen els uns amb els altres, i comencem a fer hipòtesis. Però al final aconseguim tenir una secció ben definida, acompanyada de quatre apunts amb alguns dels materials que conformen la façana i, juntament amb el dibuix d’una persona per donar una idea de les dimensions, la donem per acabada.

Marc Albalà

Gisela Montalbán

Marc Albalà

Alejandro Huguet

Pol Barjau

Victoria Solina

Genís García

Pol Mauri

Mònica Grau

Miquel Figueras

David Castillo

La cafetera - exercici 1 - enunciat

La finalitat d’aquest exercici és aprendre a descriure un objecte, els elements que el composen i la relació que existeix entre ells.

Practicarem la descripció utilitzant instruments com el text o el dibuix d’una manera combinada amb la finalitat que aquesta sigui molt més detallada i precisa.

Per això, es repartiran unes cafeteres, de les quals cada estudiant, després d’una acurada observació de les seves característiques (forma, materials, components, dimensions, procés de muntatge i desmuntatge, ...), haurà de fer una breu descripció per escrit de tal manera que, a partir d’aquest text, un company sigui capaç, en primer lloc, d’identificar la cafetera, en segon lloc, de fer-ne un dibuix i, finalment, que pugui muntar-la i desmuntar-la.

Posteriorment, i amb l’experiència obtinguda, es realitzarà una nova descripció, aquesta vegada amb l’ajut de croquis i esquemes, indicacions, notes, mides,... , de manera que quedi perfectament definida la cafetera en qüestió.

Clica a la imatge o aquí per a veure la galeria de fotos del treball a l'aula taller.

La cafetera - exercici 1 - resultat

La pràctica ha arribat al seva fi i amb la correcció col·lectiva de les tasques de tots els grups entrem en el món de la crítica constructiva i l'autocrítica, per acceptar valoracions tant negatives com positives i comparar el nostre treball amb el d'altres companys, amb la idea de progressar.

El mètode de prova-error ens ajuda a descobrir i a assimilar defectes que de vegades no veiem, cosa que tindrem present en el nostre futur com a estudiants d'arquitectura i, més tard, com a arquitectes.

Juanma Machado

Sergio Escribà

Ana Karina

Marc Montoliu

Alba Carbonell

Anna Martí

Gerard Pérez

Claudia Torres

Pedro Ibáñez

Miquel Figueras

Irene Maestre

Exercicis

Raymond Queneau, en el seu llibre Exercices de style (1947), reescrivia un cop i un altre la mateixa història utilitzant estils diferents. Sota aquesta premissa aparentment senzilla, Queneau va ser capaç de mostrar la diversitat literària i la capacitat que la tècnica narrativa tenia per a mostrar la realitat de formes diferents. El Curs d'Introducció, de forma similar, es construeix a partir d'exercicis que -fugint de les connotacions clàssiques del projecte arquitectònic- anticipen resultats predefinits, on el procés acaba mostrant la complexitat de l'Arquitectura. Els exercicis acaben formant un conjunt de treballs d’índole diversa que busquen, a través del dibuix, la construcció i l'organització, definir el treball de l'arquitecte.

Començar a entendre l’arquitectura passa necessàriament per l’esforç de seleccionar els aspectes i elements que la defineixen. Sota aquesta premissa s'inicia el curs. L’arquitecte té en el dibuix la millor eina per fer aquest exercici d’abstracció. El dibuix obliga al seu autor a seleccionar els trets que descriuen les coses i a representar allò que és secundari amb menys èmfasi. No es tracta, doncs, d’aprendre a dibuixar -si saber dibuixar vol dir tenir un traç bonic i una agilitat o una tècnica depurada- sinó d'aprendre a mirar i a saber explicar els objectes que estem dibuixant. Construint, en canvi, s'entenen altres aspectes de l'arquitectura com el funcionament dels materials i l'efecte de la gravetat sobre les coses, així com organitzant s’entén la relació entre els objectes i l'ús que en fem.

Bruno Munari cercant la comoditat a una butaca incòmoda.

Dibuixar, construir i organitzar

L’estructura quadrimestral del Pla d’Estudis de 1993 de l’ETSAV va oferir la possibilitat de començar els estudis al setembre o bé al febrer. Així va ser com, al 1994, es va iniciar el Curs d’Introducció a l’Arquitectura, amb l’objectiu que els estudiants que provenien de l’ensenyament secundari rebéssin una millor acollida a la universitat mitjançant un curs-pont previ a les assignatures pròpies del cos de la carrera. Alhora, s’introduïen durant el primer quadrimestre en els coneixements propis i específics de la carrera d’arquitectura, per tal de poder refermar amb coneixement de causa la seva tria.

Tot i que el curs, al llarg d'aquests 18 anys, s’ ha anat reformant per tal de poder-se adaptar als diferents canvis acadèmics, manté una manera de fer que ha estat invariable i que ha acabat caracteritzant-lo.

Dibuixar, construir i organitzar han estat els principis que han construït el curs, entenent que aquestes són les eines bàsiques de l’arquitectura que ens permeten abordar totes les disciplines de la carrera des de conceptes estructurals fins a constructius.

Sota aquestes tres premisses el curs s’estructura en exercicis de curta durada, des d’una hora fins a tres dies, que acaben formant un conjunt de 10 a 15 treballs d’índole diversa tant de tema com de complexitat, des de treballs manuals fins a estudis analítics. Comencem treballant sobre el que es té més a mà com pot ser una cafetera, i abordem també allò que, tot i la proximitat, resulta una mica més abstracte com, per exemple, la ciutat. Considerem que l’escala és independent de la complexitat, no comencem per l’objecte perquè aquest sigui fàcil d’entendre sinó senzillament perquè resulta més proper i manejable. Podríem dir que la única condició dels primers exercicis és que aquests treballin sobre coses que es poden agafar amb la mà.