Durant les dues properes setmanes ens dedicarem a organitzar i construir l’espai de la festa del Curs d’Introducció. Cada grup d'estudiants haurà de construir un moble amb cartró de 5 mm per tal que cinc persones puguin seure i recolzar-hi el menjar i el beure. El moble haurà de constituïr una única entitat. No ha de ser el resultat d'agregar diversos elements de mobiliari sinó que ha de ser una única peça que defineixi un àmbit d'estar. El moble haurà d'incloure, tanmateix, un punt de llum estratègicament instal·lat per a evitar que enlluerni als usuaris i que cremi el material. Recordant allò après durant els darrers exercicis, cal que el moble estigui eficientment organitzat tenint en compte les mides necessàries per tal que les cinc persones puguin seure i menjar amb comoditat. Considerant el comportament estructural i les capacitats del cartró cal que el moble sigui el més estable possible, minimitzant l'ús del material i facilitant el procés de muntatge.
22 de desembre del 2011
La festa - exercici 10 - resultat
D’aquest últim exercici he de destacar que va ser tot un repte ja que, degut a una sèrie de problemes que anaven apareixent, el nostre projecte va anar canviant contínuament fins a l’entrega definitiva.
Aquest darrer exercici consistia en crear una atmosfera, un àmbit, que es pogués utilitzar per asseure’ns. Havia de ser funcional, tenir una mena de cadires i una taula.
Segons la meva opinió, aquest projecte ha estat un dels més satisfactoris perquè hem treballat per aconseguir un espai amb una funcionalitat.
El desenvolupament i construcció a vegaes semblava més difícil del que realment era ja que hi havia contradiccions en el projecte, altres cops era degut al material i altres per discrepàncies entre companys.
Personalment em quedo amb el moment en que vam posar-nos a menjar sota la “copa dels arbres”; mirar amunt era sorprenent i si miraves a terra podies veure l’ombra de “les branques”. Realment això de crear un espai i una atmosfera ha estat molt bona idea perquè hem après que amb un projecte i una idea clara pots crear un àmbit en el qual et sent com tu volies o pensaves, és a dir, sentir-te com en el teu espai.
Clica a la imatge o aquí per a veure la galeria de fotos de La festa de fi de curs.
Aquest darrer exercici consistia en crear una atmosfera, un àmbit, que es pogués utilitzar per asseure’ns. Havia de ser funcional, tenir una mena de cadires i una taula.
Segons la meva opinió, aquest projecte ha estat un dels més satisfactoris perquè hem treballat per aconseguir un espai amb una funcionalitat.
El desenvolupament i construcció a vegaes semblava més difícil del que realment era ja que hi havia contradiccions en el projecte, altres cops era degut al material i altres per discrepàncies entre companys.
Personalment em quedo amb el moment en que vam posar-nos a menjar sota la “copa dels arbres”; mirar amunt era sorprenent i si miraves a terra podies veure l’ombra de “les branques”. Realment això de crear un espai i una atmosfera ha estat molt bona idea perquè hem après que amb un projecte i una idea clara pots crear un àmbit en el qual et sent com tu volies o pensaves, és a dir, sentir-te com en el teu espai.
Desirée González
Clica a la imatge o aquí per a veure la galeria de fotos de La festa de fi de curs.
12 de desembre del 2011
Dibuixar La Ricarda - exercici 9 - enunciat
Visitarem la casa "La Ricarda", de l’arquitecte Antoni Bonet i Castellana, amb la finalitat de realitzar un dibuix en planta i secció de l’habitació dels pares. L’habitació ocupa exactament la dimensió del mòdul bàsic que, combinat, conforma la totalitat de la planta i conté les peces imprescindibles d’un petit apartament, exceptuant la cuina. Això és: una saleta d’estar, un dormitori i un bany. Dibuixar l’habitació dels pares és similar a dibuixar un apartament de dimensions reduïdes, on les mides de les peces que conté i la seva disposició defineixen el confort i la comoditat de l’estança.
El dibuix haurà de reflectir aquest fet, dibuixant amb claredat la dimensió de totes les peces de mobiliari i demostrant que la distància entre aquests i els elements construïts permet que es puguin utilitzar. Tanmateix, el dibuix haurà d’explicar com està construïda l’habitació, dibuixant amb rigor i precisió tots els elements constructius que conformen els diversos tancaments.
El dibuix haurà de reflectir aquest fet, dibuixant amb claredat la dimensió de totes les peces de mobiliari i demostrant que la distància entre aquests i els elements construïts permet que es puguin utilitzar. Tanmateix, el dibuix haurà d’explicar com està construïda l’habitació, dibuixant amb rigor i precisió tots els elements constructius que conformen els diversos tancaments.
Dibuixar La Ricarda - exercici 9 - resultat
L'exercici de La Ricarda ens ha ensenyat a agafar mides de la realitat i replantejar un plànol amb la màxima informació possible, sabent ja a quina escala es farà. Si tens una idea de l'escala a la que dibuixaràs és més fàcil agafar les mesures, ja que n'agafaràs les necessàries i tindràs cura de no deixar-te'n cap. A l'hora de passar-ho a paper, s'ha de fer un encaix general per tal que el plànol quedi centrat. Una de les coses més significants que hem après i que sempre s'ha de tenir en compte és el valor de línia, de tal manera que l'ull descansi al veure el dibuix i aquest s'expliqui amb claredat. També s'ha de tenir cura amb el nivell de detall del que dibuixem, que depèn de l'escala de representació. El nostre plànol, a 1:50, tenia un grau considerable de detall, tot i això, s'ha de tenir en compte quins són els elements més importants, per tal que s'entengui com funciona l'espai.
Una de les coses que he après, potser indirectament, és a no quedar-me amb la informació agafada per un mateix. A vegades ens en falta i s'ha de recórrer a plànols o, inclús, al que tenim al voltant per tal de poder deduïr com funciona alguna cosa de la que no vam parar atenció durant la visita o de la qual no podíem prendre mides directament. Abans de deixar-ho en blanc, val la pena fer l'esforç d'intentar deduïr-ho i dibuixar-ho, tot i que el resultat no sigui del tot correcte.
Una de les coses que he après, potser indirectament, és a no quedar-me amb la informació agafada per un mateix. A vegades ens en falta i s'ha de recórrer a plànols o, inclús, al que tenim al voltant per tal de poder deduïr com funciona alguna cosa de la que no vam parar atenció durant la visita o de la qual no podíem prendre mides directament. Abans de deixar-ho en blanc, val la pena fer l'esforç d'intentar deduïr-ho i dibuixar-ho, tot i que el resultat no sigui del tot correcte.
Roser García
[Clica a cada imatge per a veure el corresponent plànol.]
Sergi Escribà
David López
Marta Lorente
Genís Garcia
David López
Marta Lorente
Genís Garcia
1 de desembre del 2011
Els ponts - exercici 8 - enunciat
Es proposa la construcció d’un pont al vestíbul de l’escola, capaç de sostenir una càrrega determinada a una alçada del sòl.
Per això, s’estableixen condicions relatives a la geometria de l’estructura, al tipus d’enllaços i als materials susceptibles de ser utilitzats per a resoldre aquest exercici.
Clica a la imatge o aquí per a veure la galeria de fotografies del treball a l'aula taller.
Per això, s’estableixen condicions relatives a la geometria de l’estructura, al tipus d’enllaços i als materials susceptibles de ser utilitzats per a resoldre aquest exercici.
Clica a la imatge o aquí per a veure la galeria de fotografies del treball a l'aula taller.
Els ponts - exercici 8 - resultat
L’exercici del pont ha sigut, en general, l’activitat amb la qual ens hem apropat a l’àmbit de les estructures des d’una visió molt pràctica i poc teòrica. Aquest fet és vital per tal d’entendre el procés que ens ha portat fins als resultats finals de cada grup perquè amb pocs coneixements sobre estructures hem anat trampejant, abusant en moments de la intuïció. Una de les lliçons més important que he après durant aquest exercici ha sigut que no sempre el que funciona teòricament és igual d’efectiu a la pràctica, la qual cosa ha modificat la manera que tinc i tindré a partir d’ara a l’hora de treballar.
A nivell particular estic content ja que he pogut conèixer nous companys del curs, amb els quals quasi no tenia relació, alhora que crec que hem treballat amb coordinació i eficàcia i això s’ha vist plasmat en el resultat final.
Clica aquí per a veure la galeria de les fotografies de la sessió de correcció de l'exercici.
A nivell particular estic content ja que he pogut conèixer nous companys del curs, amb els quals quasi no tenia relació, alhora que crec que hem treballat amb coordinació i eficàcia i això s’ha vist plasmat en el resultat final.
Xavier Martín
Clica aquí per a veure la galeria de les fotografies de la sessió de correcció de l'exercici.
14 de novembre del 2011
Model estructural - exercici 7 - enunciat
La forma d’un edifici està relacionada, en major o menor grau, amb el seu sistema de suport. La història de l’arquitectura està plena d’exemples que posen a prova els materials i sistemes constructius fins a portar-los al límit de la seva capacitat.
La previsió d’aquest comportament només ha estat possible experimentalment amb la construcció de models a escala que simulen els esforços als quals estarà sotmès l’edifici. El càlcul numèric del comportament estructural només pot considerar-se una alternativa real en aquest segle.
Clica a la imatge o aquí per a veure la galeria de fotografies del treball a l'aula taller.
La previsió d’aquest comportament només ha estat possible experimentalment amb la construcció de models a escala que simulen els esforços als quals estarà sotmès l’edifici. El càlcul numèric del comportament estructural només pot considerar-se una alternativa real en aquest segle.
Clica a la imatge o aquí per a veure la galeria de fotografies del treball a l'aula taller.
Model estructural - exercici 7 - resultat
Per a l'exercici del model estructural tan sols ens van donar un nom d'un edifici que utilitzava plataformes volàtils; "Peterschule", i a partir d'això el que calia fer era buscar-ne informació i construir una maqueta que mostrés els esforços de tracció i compressió de l'estructura. La maqueta s'havia de fer amb llistons de fusta i amb fils, els fils representarien la part de l'estructura que treballés a tracció i els llistons aquella que ho fes a compressió.
Ha sigut un treball interessant d'investigació i la discussió entre els 5 membres del grup, per tal d'arribar a entendre com funciona l'estructura d'aquest edifici tan peculiar, un bon aprenentatge. Personalment, el que em va cridar més l'atenció de la Peterschule és la idea de guanyar espai mitjançant plataformes. Per altra banda, l'execució del model em va fer aprendre una lliçó; i és que és molt important treballar amb exactitud i precisió ja que un error d'un mil·límetre pot ser crucial per al conjunt de l'estructura.
Ha sigut un treball interessant d'investigació i la discussió entre els 5 membres del grup, per tal d'arribar a entendre com funciona l'estructura d'aquest edifici tan peculiar, un bon aprenentatge. Personalment, el que em va cridar més l'atenció de la Peterschule és la idea de guanyar espai mitjançant plataformes. Per altra banda, l'execució del model em va fer aprendre una lliçó; i és que és molt important treballar amb exactitud i precisió ja que un error d'un mil·límetre pot ser crucial per al conjunt de l'estructura.
Mireia Magrans
Clica aquí per a veure la galeria de les fotografies de la sessió de correcció de l'exercici.
7 de novembre del 2011
El replanteig - exercici 6 - enunciat
La construcció d’un edifici comença pel traçat de la seva geometria sobre el terreny, és a dir, per la construcció d’un dibuix a escala real que permeti reproduir-ne la planta; amb unes eines específiques, diferents al dibuix sobre paper.
Per tal de realitzar aquest replanteig, cal haver elaborat amb anterioritat un dibuix sobre el paper, on la planta de l’edifici s’hagi reduït a un conjunt de punts i eixos acotats.
Es tracta d’un dibuix instrumental, clar i operatiu; d’un anàlisi del traçat geomètric de la planta que identifiqui -mitjançant un sistema de referència adequat- els seus punts neuràlgics, els eixos o cares de murs, els centres de pilars, ...; mantenint sempre present que l’objectiu d’aquest dibuix és permetre que sigui reproduït sobre el terreny.
L’exercici es discutirà, en primer lloc, de forma individual en l'àmbit de cada grup. El treball de replanteig el realitzaran conjuntament equips formats per tres grups d’estudiants. Caldrà triar el millor replanteig per a operar sobre el terreny, les instruccions a seguir i l’organització necessària per a fer-ho amb els recursos disponibles i en un temps limitat.
S’elaborarà el plànol de replanteig i els estudiants es familiaritzaran amb les eines de treball de camp. Es durà a terme el replanteig al terreny de l’ Escola.
Clica a la imatge o aquí per a veure la galeria de fotografies de la visita a Vistabella.
Per tal de realitzar aquest replanteig, cal haver elaborat amb anterioritat un dibuix sobre el paper, on la planta de l’edifici s’hagi reduït a un conjunt de punts i eixos acotats.
Es tracta d’un dibuix instrumental, clar i operatiu; d’un anàlisi del traçat geomètric de la planta que identifiqui -mitjançant un sistema de referència adequat- els seus punts neuràlgics, els eixos o cares de murs, els centres de pilars, ...; mantenint sempre present que l’objectiu d’aquest dibuix és permetre que sigui reproduït sobre el terreny.
L’exercici es discutirà, en primer lloc, de forma individual en l'àmbit de cada grup. El treball de replanteig el realitzaran conjuntament equips formats per tres grups d’estudiants. Caldrà triar el millor replanteig per a operar sobre el terreny, les instruccions a seguir i l’organització necessària per a fer-ho amb els recursos disponibles i en un temps limitat.
S’elaborarà el plànol de replanteig i els estudiants es familiaritzaran amb les eines de treball de camp. Es durà a terme el replanteig al terreny de l’ Escola.
El replanteig - exercici 6 - resultat
Per realitzar l’exercici ens vam haver d’organitzar en grups en els quals cada estudiant tenia una de les següents funcions: cap d’obra, guixaire o encarregat de les cordes i les piquetes. Els caps d’obra van ser els que van haver de dibuixar els plànols definitius del replanteig i pensar la manera més fàcil i ràpida de portar-lo a terme per tal que, quan ens haguéssim de posar a treballar la resta de companys, no hi hagués cap mena de dubte i s’anés construint l’església de manera fluïda seguint les seves instruccions. En un inici vam dibuixar, mitjançant cordes i piquetes, la planta de l’església al terra i, finalment, vam acabar passant el guix definitiu per sobre les traces fetes amb la corda.
Al ser un exercici realitzat amb molta més gent, a part de procurar un bon resultat final, també has d’aprendre a organitzar-te bé perquè, sinó, probablement no obtindràs el resultat que desitjaries.
Quan vam anar a visitar Vistabella l’església em semblava molt més gran que quan la vam dibuixar al terra, vaig pensar que no ens hi cabrien tres plantes juntes al pati. I efectivament, vam tenir lloc de sobres per a les tres! D’aquest fet en podem extreure, doncs, que les parets ens donen una idea de l’espai real dels llocs, més que els espais oberts.
Clara Rosell
Lectures - 2ona SAL
Extractes resum dels textos seleccionats per a la 2ona setmana d’aprenentatge lliure.
“Plataformas y mesetas. Ideas de un arquitecto danés.”
La plataforma, utilizado como elemento arquitectónico, resulta algo fascinante.
Es muy importante mostrar la fuerza expresiva de la plataforma y no destruirla con las formas que se construyen en ella. Un techo plano no expresa la horizontalidad de la plataforma.
Las variaciones formales que permite la plataforma como elemento arquitectónico son infinitas.
En los proyectos basados en el empleo de plataformas hay que vencer muchas dificultades.
Utzon, Jorn. Jørn Utzon. Conversaciones y otros escritos.
“No son genios lo que necesitamos ahora.”
Un caballero es la persona que no hace siertas cosas aun cuando la Ley, la Iglesia y la mayoría las aprueben o las permitan.
Al dinero, al éxito, al exceso de propiedad o de ganancias, a la ligereza, la prisa, la falta de vida espiritual o de conciencia hay que enfrentar la dedicación, el oficio, la buena voluntad, el tiempo, y sobre todo, el amor, que es aceptación y entrega, no posesión y dominio.
A falta de tradición viva se busca la solución en formalismos, en los tópicos de gloriosos y viejos maestros de la arquitectura actual prescindiendo de su espíritu y su circunstancia, y ocultando nuestra irresponsabilidad, ambición y ligereza. Es ingenuo creer que el ideal y la práctica de nuestra profesión puede condensarse en eslogans como el del sol, la luz, el aire, el verde, lo social y tantos otros.
Coderch, J. A. Coderch 1913-1984.
“Los Smithson”
El concepto de la "buena vida" que siempre nos venden los manipuladores de símbolos, se basa en coches y electrodomésticos, pero no llega a alcanzar la vivienda. Los anuncios de electrodomésticos existen en una especie de país de nunca jamás,en un vacío sin basura, sin vecinos, incluso sin niños, donde todo lo que se pueder ver por las ventanas (si es que las hay) son árboles primaverales y nubes blancas. No aparecen como realmente son, es decir, como objetos que pueden revolucionar el modo de vida: se presentan como complementos útiles para un modo de vida antiguo.
Smithson, Alison & Peter. Cambiando el arte de habitar.
“Plataformas y mesetas. Ideas de un arquitecto danés.”
La plataforma, utilizado como elemento arquitectónico, resulta algo fascinante.
Es muy importante mostrar la fuerza expresiva de la plataforma y no destruirla con las formas que se construyen en ella. Un techo plano no expresa la horizontalidad de la plataforma.
Las variaciones formales que permite la plataforma como elemento arquitectónico son infinitas.
En los proyectos basados en el empleo de plataformas hay que vencer muchas dificultades.
Utzon, Jorn. Jørn Utzon. Conversaciones y otros escritos.
“No son genios lo que necesitamos ahora.”
Un caballero es la persona que no hace siertas cosas aun cuando la Ley, la Iglesia y la mayoría las aprueben o las permitan.
Al dinero, al éxito, al exceso de propiedad o de ganancias, a la ligereza, la prisa, la falta de vida espiritual o de conciencia hay que enfrentar la dedicación, el oficio, la buena voluntad, el tiempo, y sobre todo, el amor, que es aceptación y entrega, no posesión y dominio.
A falta de tradición viva se busca la solución en formalismos, en los tópicos de gloriosos y viejos maestros de la arquitectura actual prescindiendo de su espíritu y su circunstancia, y ocultando nuestra irresponsabilidad, ambición y ligereza. Es ingenuo creer que el ideal y la práctica de nuestra profesión puede condensarse en eslogans como el del sol, la luz, el aire, el verde, lo social y tantos otros.
Coderch, J. A. Coderch 1913-1984.
“Los Smithson”
El concepto de la "buena vida" que siempre nos venden los manipuladores de símbolos, se basa en coches y electrodomésticos, pero no llega a alcanzar la vivienda. Los anuncios de electrodomésticos existen en una especie de país de nunca jamás,en un vacío sin basura, sin vecinos, incluso sin niños, donde todo lo que se pueder ver por las ventanas (si es que las hay) son árboles primaverales y nubes blancas. No aparecen como realmente son, es decir, como objetos que pueden revolucionar el modo de vida: se presentan como complementos útiles para un modo de vida antiguo.
Smithson, Alison & Peter. Cambiando el arte de habitar.
24 d’octubre del 2011
Dibuixar a l'espai - exercici 5 - enunciat
Després d’haver estat capaços en els darrers exercicis d’entendre una cadira i abstraure'n allò important per tal de dibuixar-la, aquest cop us proposem fer el procediment invers. És a dir, a partir d’uns dibuixos entendre i reproduir un edifici.
Com a material de treball utilitzarem el filferro que ens permetrà dibuixar volums sense paper de forma similar a les obres de l’escultora GEGO (Gertrud Goldschmidt – 1912-1994) on el filferro lligat acabava conformant espais.
L’edifici a dibuixar a l’espai serà l’església a Vistabella de l’arquitecte Josep M. Jujol. Construirem l’espai de l’església a escala 1:25 a partir de la seva planta i alçat. L’exercici es realitzarà en grup.
Clica a la imatge o aquí per a veure la galeria de fotos del treball a l'aula taller.
Com a material de treball utilitzarem el filferro que ens permetrà dibuixar volums sense paper de forma similar a les obres de l’escultora GEGO (Gertrud Goldschmidt – 1912-1994) on el filferro lligat acabava conformant espais.
L’edifici a dibuixar a l’espai serà l’església a Vistabella de l’arquitecte Josep M. Jujol. Construirem l’espai de l’església a escala 1:25 a partir de la seva planta i alçat. L’exercici es realitzarà en grup.
Clica a la imatge o aquí per a veure la galeria de fotos del treball a l'aula taller.Dibuixar a l'espai - exercici 5 - resultat
Per a fer els arcs vam utilitzar cartró, amb el qual vam fer els motlles que ens van facilitar la feina. Com a patró per als motllos vàrem utilitzar un cordó penjat a la paret que, a causa de la gravetat, adquiria forma de catenària. Però a la realitat els arcs de l’església tenien forma de paràbola, és a dir, les càrregues es distribuïen uniformement al llarg de tot l’arc, però per simplificar-ho vam utilitzar aquest mètode del cordó que feia aquests arcs parabòlics. La feina d’anar doblegant o allisant els filferros ens va resultar bastant difícil degut a que el filferro que compres ve amb una forma predeterminada. El que es pretenia aconseguir amb la reproducció d’aquesta església amb filferros era veure el descens de les càrregues, i comprovar com aquestes es transmetien fins al terra.
Aquest exercici ens ha ajudat a comprendre molt bé el concepte de descens de càrregues i també la diferència de concepte entre els arcs en forma de paràbola i en forma de catenària. També hem après a entendre els plànols d’un alçat i una secció i això ens ha permès reproduir l’Església del Sagrat Cor amb filferros; a partir d’uns plànols hem creat un espai. Una altra cosa que hem pogut veure és que per treballar amb un material abans l’has de conèixer i familiaritzar-t'hi. Abans de fer els arcs definitius de la maqueta vam fer arcs que no quedaven amb la forma que volíem. Per a poder reproduir aquesta església hem hagut d’enfocar creativament les dificultats que se’ns anaven presentant i, finalment, creiem que n’hem obtingut un bon resultat i una bona experiència.
Aquest exercici ens ha ajudat a comprendre molt bé el concepte de descens de càrregues i també la diferència de concepte entre els arcs en forma de paràbola i en forma de catenària. També hem après a entendre els plànols d’un alçat i una secció i això ens ha permès reproduir l’Església del Sagrat Cor amb filferros; a partir d’uns plànols hem creat un espai. Una altra cosa que hem pogut veure és que per treballar amb un material abans l’has de conèixer i familiaritzar-t'hi. Abans de fer els arcs definitius de la maqueta vam fer arcs que no quedaven amb la forma que volíem. Per a poder reproduir aquesta església hem hagut d’enfocar creativament les dificultats que se’ns anaven presentant i, finalment, creiem que n’hem obtingut un bon resultat i una bona experiència.
Marta Llorente
Clica a la imatge o aquí per a veure la galeria de fotografies de la correcció de l'exercici.
Clica a la imatge o aquí per a veure la galeria de fotografies de la correcció de l'exercici.17 d’octubre del 2011
Lectures - 1era SAL
Extractes resum dels textos seleccionats per a la 1era setmana d’aprenentatge lliure.
“Libro primero. Familia.”
¡Ven ya, que te enseñaré cómo andar! [Tío John.]
El mensaje era sencillo: ni a derecha ni a izquierda, sino al frente; ese es el camino.
De alguna manera, había algo que... no estaba claro.
El chico miró su tesoro recogido.
El chico estaba confundido. Tío John se había dejado algo, algo que era lo realmente importante para él.
Wright, Frank Lloyd - Autobiografía : 1867-[1943]
“Capítulo 1. Las cosas que deben considerarse y prepararse antes de proceder a la construcción.”
En toda construcción deben considerarse tres cosas. Estas són: utilidad o comodidad, la perpetuidad y la belleza. Porque no podría llamarse perfecta una obra que fuera útil pero por poco tiempo; o bien que aunque durera nu fuese cómoda; o bien que teniendo ambas cualidades no tuviera ninguna gracia en sí.
Palladio, Andrea - Los Cuatro libros de arquitectura.
“La mística del error.”
Cualquier cosa que hayan aprendido los humanos hubo de ser aprendida como consecuencia de la experiencia de prueba y error.
El pensamiento realista sólo crece después de haber cometido los errores.
Los errores son pecado sólo cuando no se aceptan.
Sólo en el momento de aceptación realista de nuestros propios errores, nos acercamos a la integridad misteriosa que rige el universo.
Fuller, R. Buckminster - El Capitán etéreo y otros escritos.
“Libro primero. Familia.”
¡Ven ya, que te enseñaré cómo andar! [Tío John.]
El mensaje era sencillo: ni a derecha ni a izquierda, sino al frente; ese es el camino.
De alguna manera, había algo que... no estaba claro.
El chico miró su tesoro recogido.
El chico estaba confundido. Tío John se había dejado algo, algo que era lo realmente importante para él.
Wright, Frank Lloyd - Autobiografía : 1867-[1943]
“Capítulo 1. Las cosas que deben considerarse y prepararse antes de proceder a la construcción.”
En toda construcción deben considerarse tres cosas. Estas són: utilidad o comodidad, la perpetuidad y la belleza. Porque no podría llamarse perfecta una obra que fuera útil pero por poco tiempo; o bien que aunque durera nu fuese cómoda; o bien que teniendo ambas cualidades no tuviera ninguna gracia en sí.
Palladio, Andrea - Los Cuatro libros de arquitectura.
“La mística del error.”
Cualquier cosa que hayan aprendido los humanos hubo de ser aprendida como consecuencia de la experiencia de prueba y error.
El pensamiento realista sólo crece después de haber cometido los errores.
Los errores son pecado sólo cuando no se aceptan.
Sólo en el momento de aceptación realista de nuestros propios errores, nos acercamos a la integridad misteriosa que rige el universo.
Fuller, R. Buckminster - El Capitán etéreo y otros escritos.
5 d’octubre del 2011
Cadires - exercici 4 - enunciat
La majoria dels embalatges dels productes que ens envolten es construeixen mitjançant el plegat d’una fulla de paper o cartró, construint volum a partir d’un pla.
Aquests resulten en gran mesura propers a l’arquitectura ja que la seva forma correspon a l’ús que en fem, a l’eficient organització del seu contingut, a l’optimització dels recursos i a la comprensió de les capacitats estructurals del material amb el que estan construïts.
Tenint en consideració les mateixes premisses, us proposem construir una cadira a partir d’un o dos cartrons de 150x90x0,5cm. Cal que la cadira sigui el més estable i còmoda possible en relació a les mides i el pes del nostre cos. Cal que aquesta també utilitzi el mínim de cartró possible, minimitzant el minvament i que el seu muntatge resulti pràctic.
Clica a la imatge o aquí per a veure la galeria de fotos del treball a l'aula taller.
Aquests resulten en gran mesura propers a l’arquitectura ja que la seva forma correspon a l’ús que en fem, a l’eficient organització del seu contingut, a l’optimització dels recursos i a la comprensió de les capacitats estructurals del material amb el que estan construïts.
Tenint en consideració les mateixes premisses, us proposem construir una cadira a partir d’un o dos cartrons de 150x90x0,5cm. Cal que la cadira sigui el més estable i còmoda possible en relació a les mides i el pes del nostre cos. Cal que aquesta també utilitzi el mínim de cartró possible, minimitzant el minvament i que el seu muntatge resulti pràctic.
Clica a la imatge o aquí per a veure la galeria de fotos del treball a l'aula taller.
Cadires - exercici 4 - resultat
El fet d'haver construït una cadira de cartró crec que m’ha servit per aprendre diverses coses. En primer lloc he après amb més profunditat les propietats del cartró i com es comporta, així com la seva estructura interior com ara les vetes interiors i com varia la seva resistència segons la seva col·locació. També, i com que la cadira havia de suportar el nostre pes, calia distribuir molt bé les càrregues i que la superfície de contacte amb el terra fos sòlida per tal que no ballés amb els nostres petits moviments. No sé els demés companys, però jo he trobat l’exercici molt dinàmic. Haver de construir una estructura quotidiana amb una finalitat (la d'asseure’s) crec que és molt interessant. Arran d’això, ara cada cop em fixo més en com funciona cada cadira que veig i com suporta el pes depenent del material, forma, etc.
Pol Barjau
Amb el material produït en aquest exercici es va montar una exposició.
[Clica a cada imatge per a veure la corresponent fotografia de la cadira del dibuix
o aquí per a veure les 10 fotografies consecutivament.]
Sergio Escriba
Anaïs Perucho
Alejandro Huguet
Alba Carbonell
Anna Martí
Albert López
Pol Mauri
Pedro Ibáñez
Gisela Maza
Joan Valero
4 d’octubre del 2011
Les 13 cases analitzades
Frank Lloyd Wright - Casa Jacobs
Wisconsin, 1936
documents
Le Corbusier - Le Petit Maison
Llac Léman, 1923
documents
Mies van der Rohe - Casa Farnsworth
Illinois, 1945-51
documents
Alvar Aalto - Casa a Muuratsalo
Muuratsalo, 1953
documents
Andrea Palladio - Villa Rotonda
Vicenza, 1566-71
documents
Charles Rennie Mackintosh - Hill House
Helensburgh, 1902-03
documents
Adolf Loos - Villa Steiner
Viena, 1910
documents
Louis Kahn - Casa Fischer
Philadelphia, 1960-67
documents
José Antonio Coderch - Casa Ugalde
Caldes d’Estrac, 1951
documents
Jorn Utzon - Can Lis
Porto Petro (Mallorca), 1972
documents
Buckminster Fuller - Dymaxion Deployment Unit
1936-46
documents
Alison and Peter Smithson - Pavelló Upper Lawn
Wiltshire, 1959-61
documents
Glenn Murcutt - Marie Short House
Kempsey (Nova Zelanda), 1974-75 / 1980
documents
Wisconsin, 1936
documents
Le Corbusier - Le Petit Maison
Llac Léman, 1923
documents
Mies van der Rohe - Casa Farnsworth
Illinois, 1945-51
documents
Alvar Aalto - Casa a Muuratsalo
Muuratsalo, 1953
documents
Andrea Palladio - Villa Rotonda
Vicenza, 1566-71
documents
Charles Rennie Mackintosh - Hill House
Helensburgh, 1902-03
documents
Adolf Loos - Villa Steiner
Viena, 1910
documents
Louis Kahn - Casa Fischer
Philadelphia, 1960-67
documents
José Antonio Coderch - Casa Ugalde
Caldes d’Estrac, 1951
documents
Jorn Utzon - Can Lis
Porto Petro (Mallorca), 1972
documents
Buckminster Fuller - Dymaxion Deployment Unit
1936-46
documents
Alison and Peter Smithson - Pavelló Upper Lawn
Wiltshire, 1959-61
documents
Glenn Murcutt - Marie Short House
Kempsey (Nova Zelanda), 1974-75 / 1980
documents
28 de setembre del 2011
La cadira - exercici 3 - enunciat
Les mides dels espais habitables han d’arribar a ser sobradament conegudes pels arquitectes El coneixement de les mides bàsiques del cos humà, iniciat a l’exercici anterior, ens porta a parlar de la seva aplicació immediata en els objectes que les persones utilitzem. L’exemple que prenem és una cadira.
La cadira és un objecte que dóna resposta a una funció molt concreta i, per tant, la forma i dimensió d’aquesta responen a l’ús que en fem -per exemple, l’altura del seient correspon a l’altura del genoll, o la forma del respatller correspon a la forma de l’esquena, etc-. Però, alhora, és un objecte que cal construir i, per tant, el seu aspecte també depèn del procés de construcció, dels materials triats, de la tècnica de fabricació,...
Recuperant allò après als exercicis anteriors, us proposem, aquest cop, dibuixar la cadira de forma explicativa i entenedora de tal manera que el dibuix sigui capaç de descriure i permetre la construcció de l’objecte.
Clica a la imatge o aquí per a veure la galeria de fotos del treball a l'aula taller.
La cadira és un objecte que dóna resposta a una funció molt concreta i, per tant, la forma i dimensió d’aquesta responen a l’ús que en fem -per exemple, l’altura del seient correspon a l’altura del genoll, o la forma del respatller correspon a la forma de l’esquena, etc-. Però, alhora, és un objecte que cal construir i, per tant, el seu aspecte també depèn del procés de construcció, dels materials triats, de la tècnica de fabricació,...
Recuperant allò après als exercicis anteriors, us proposem, aquest cop, dibuixar la cadira de forma explicativa i entenedora de tal manera que el dibuix sigui capaç de descriure i permetre la construcció de l’objecte.
Clica a la imatge o aquí per a veure la galeria de fotos del treball a l'aula taller.La cadira - exercici 3 - resultat
És un exercici llarg i una mica complicat per fer-lo tan d'hora, però això no vol dir que no sigui interessant ja que hem après de manera molt bàsica com fer uns plànols (distribució en el paper, traç, valors de línea,rotulació, cotes, detalls...) i a més ens ha ensenyat que fer uns plànols és més complicat del que sembla. També és interessant el fet que el plànol sigui a escala 1:1, ja que fa que sigui més fàcil de comparar amb la realitat; i també que és d'un objecte molt comú sobre el qual no ens parem a reflexionar mai gaire. Però aquest exercici ens ha fet pensar en com estan construïdes les cadires, quina forma tenen els diferents elements que la componen i per què tenen aquesta forma.
Grup 01
Grup 02
Grup 03
Grup 04
Grup 05
Grup 06
Grup 07
Grup 08
Grup 09
Grup 10
Marc Montoliu
[Clica a cada imatge per a veure el corresponent plànol sencer.]Grup 01
Grup 02
Grup 03
Grup 04
Grup 05
Grup 06
Grup 07
Grup 08
Grup 09
Grup 10
27 de setembre del 2011
La façana - exercici 2 - enunciat
Les imatges capturen un moment de la realitat i és per això que quan mostren edificis les imatges ofereixen molta informació de com són aquests edificis, des de la seva forma fins a la materialitat. A vegades aquesta informació no és aparent sino que s'ha de deduir a través del que veiem. Per exemple, una imatge mai mostra les dimensions exactes de l'edifici fotografiat però, en canvi, es poden conèixer si a la fotografia hi surt alguna referència coneguda com ara una persona.
Per incitar a l'observació i aprendre a mirar -que no únicament "veure"-, proposem amb aquest exercici que cada alumne dibuixi, a partir de la imatge de la façana d'un edifici, la seva secció. El dibuix es realitzarà a mà alçada en un DINA4. Cal que aquest estigui proporcionat, sigui precís i disposi de les anotacions convenients per tal d'explicar com és la façana.
Clica a la imatge o aquí per a veure la galeria de fotos del treball a l'aula taller.
Per incitar a l'observació i aprendre a mirar -que no únicament "veure"-, proposem amb aquest exercici que cada alumne dibuixi, a partir de la imatge de la façana d'un edifici, la seva secció. El dibuix es realitzarà a mà alçada en un DINA4. Cal que aquest estigui proporcionat, sigui precís i disposi de les anotacions convenients per tal d'explicar com és la façana.
Clica a la imatge o aquí per a veure la galeria de fotos del treball a l'aula taller.
La façana - exercici 2 - resultat
Es tractava d’observar la fotografia d’una façana i dibuixar-ne la secció. Tal com ens van dir, l’arquitecte s’expressa amb el dibuix. En un primer moment no semblava un exercici complicat. Però la pregunta que ens fèiem era: sabrem interpretar la imatge d’una façana? Comencem tranquils, amb calma i convençuts de les nostres capacitats, com si ja ho sabéssim fer i com si ja haguéssim captat la idea. Anem observant cada detall, cada racó de la façana, intentant interpretar la forma i el material de cada element. Es tracta de fer una secció ben escalada, on les dimensions guardin relació i l’espai no quedi descompensat. A mida que el nostre dibuix avança veiem que això ja es va complicant, que no és tan senzill com havíem previst en un inici. Ens costa identificar alguns detalls constructius, certs elements que no tenim del tot clar com cohesionen els uns amb els altres, i comencem a fer hipòtesis. Però al final aconseguim tenir una secció ben definida, acompanyada de quatre apunts amb alguns dels materials que conformen la façana i, juntament amb el dibuix d’una persona per donar una idea de les dimensions, la donem per acabada.
Gisela Montalbán
Marc Albalà
Alejandro Huguet
Pol Barjau
Victoria Solina
Genís García
Pol Mauri
Mònica Grau
Miquel Figueras
David Castillo
Marc Albalà
Gisela Montalbán
Marc Albalà
Alejandro Huguet
Pol Barjau
Victoria Solina
Genís García
Pol Mauri
Mònica Grau
Miquel Figueras
David Castillo
26 de setembre del 2011
La cafetera - exercici 1 - enunciat
La finalitat d’aquest exercici és aprendre a descriure un objecte, els elements que el composen i la relació que existeix entre ells.
Practicarem la descripció utilitzant instruments com el text o el dibuix d’una manera combinada amb la finalitat que aquesta sigui molt més detallada i precisa.
Per això, es repartiran unes cafeteres, de les quals cada estudiant, després d’una acurada observació de les seves característiques (forma, materials, components, dimensions, procés de muntatge i desmuntatge, ...), haurà de fer una breu descripció per escrit de tal manera que, a partir d’aquest text, un company sigui capaç, en primer lloc, d’identificar la cafetera, en segon lloc, de fer-ne un dibuix i, finalment, que pugui muntar-la i desmuntar-la.
Posteriorment, i amb l’experiència obtinguda, es realitzarà una nova descripció, aquesta vegada amb l’ajut de croquis i esquemes, indicacions, notes, mides,... , de manera que quedi perfectament definida la cafetera en qüestió.
Clica a la imatge o aquí per a veure la galeria de fotos del treball a l'aula taller.
Practicarem la descripció utilitzant instruments com el text o el dibuix d’una manera combinada amb la finalitat que aquesta sigui molt més detallada i precisa.
Per això, es repartiran unes cafeteres, de les quals cada estudiant, després d’una acurada observació de les seves característiques (forma, materials, components, dimensions, procés de muntatge i desmuntatge, ...), haurà de fer una breu descripció per escrit de tal manera que, a partir d’aquest text, un company sigui capaç, en primer lloc, d’identificar la cafetera, en segon lloc, de fer-ne un dibuix i, finalment, que pugui muntar-la i desmuntar-la.
Posteriorment, i amb l’experiència obtinguda, es realitzarà una nova descripció, aquesta vegada amb l’ajut de croquis i esquemes, indicacions, notes, mides,... , de manera que quedi perfectament definida la cafetera en qüestió.
Clica a la imatge o aquí per a veure la galeria de fotos del treball a l'aula taller.La cafetera - exercici 1 - resultat
La pràctica ha arribat al seva fi i amb la correcció col·lectiva de les tasques de tots els grups entrem en el món de la crítica constructiva i l'autocrítica, per acceptar valoracions tant negatives com positives i comparar el nostre treball amb el d'altres companys, amb la idea de progressar.
El mètode de prova-error ens ajuda a descobrir i a assimilar defectes que de vegades no veiem, cosa que tindrem present en el nostre futur com a estudiants d'arquitectura i, més tard, com a arquitectes.
Sergio Escribà
Ana Karina
Marc Montoliu
Alba Carbonell
Anna Martí
Gerard Pérez
Claudia Torres
Pedro Ibáñez
Miquel Figueras
Irene Maestre
El mètode de prova-error ens ajuda a descobrir i a assimilar defectes que de vegades no veiem, cosa que tindrem present en el nostre futur com a estudiants d'arquitectura i, més tard, com a arquitectes.
Juanma Machado
Sergio Escribà
Ana Karina
Marc Montoliu
Alba Carbonell
Anna Martí
Gerard Pérez
Claudia Torres
Pedro Ibáñez
Miquel Figueras
Irene Maestre
Subscriure's a:
Missatges (Atom)