L'exercici de La Ricarda ens ha ensenyat a agafar mides de la realitat i replantejar un plànol amb la màxima informació possible, sabent ja a quina escala es farà. Si tens una idea de l'escala a la que dibuixaràs és més fàcil agafar les mesures, ja que n'agafaràs les necessàries i tindràs cura de no deixar-te'n cap. A l'hora de passar-ho a paper, s'ha de fer un encaix general per tal que el plànol quedi centrat. Una de les coses més significants que hem après i que sempre s'ha de tenir en compte és el valor de línia, de tal manera que l'ull descansi al veure el dibuix i aquest s'expliqui amb claredat. També s'ha de tenir cura amb el nivell de detall del que dibuixem, que depèn de l'escala de representació. El nostre plànol, a 1:50, tenia un grau considerable de detall, tot i això, s'ha de tenir en compte quins són els elements més importants, per tal que s'entengui com funciona l'espai.
Una de les coses que he après, potser indirectament, és a no quedar-me amb la informació agafada per un mateix. A vegades ens en falta i s'ha de recórrer a plànols o, inclús, al que tenim al voltant per tal de poder deduïr com funciona alguna cosa de la que no vam parar atenció durant la visita o de la qual no podíem prendre mides directament. Abans de deixar-ho en blanc, val la pena fer l'esforç d'intentar deduïr-ho i dibuixar-ho, tot i que el resultat no sigui del tot correcte.
[Clica a cada imatge per a veure el corresponent plànol.]
Sergi Escribà
David López
Marta Lorente
Genís Garcia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
[És recomenable tenir en compte el codi de conducta del blogger abans de fer un comentari.]