Frank Lloyd Wright - Casa Jacobs
Wisconsin, 1936
documents
Le Corbusier - Le Petit Maison
Llac Léman, 1923
documents
Mies van der Rohe - Casa Farnsworth
Illinois, 1945-51
documents
Alvar Aalto - Casa a Muuratsalo
Muuratsalo, 1953
documents
Andrea Palladio - Villa Rotonda
Vicenza, 1566-71
documents
Charles Rennie Mackintosh - Hill House
Helensburgh, 1902-03
documents
Adolf Loos - Villa Steiner
Viena, 1910
documents
Louis Kahn - Casa Fischer
Philadelphia, 1960-67
documents
José Antonio Coderch - Casa Ugalde
Caldes d’Estrac, 1951
documents
Jorn Utzon - Can Lis
Porto Petro (Mallorca), 1972
documents
Buckminster Fuller - Dymaxion Deployment Unit
1936-46
documents
Alison and Peter Smithson - Pavelló Upper Lawn
Wiltshire, 1959-61
documents
Glenn Murcutt - Marie Short House
Kempsey (Nova Zelanda), 1974-75 / 1980
documents
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris teoria. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris teoria. Mostrar tots els missatges
4 d’octubre del 2011
26 de setembre del 2011
Exercicis
Raymond Queneau, en el seu llibre Exercices de style (1947), reescrivia un cop i un altre la mateixa història utilitzant estils diferents. Sota aquesta premissa aparentment senzilla, Queneau va ser capaç de mostrar la diversitat literària i la capacitat que la tècnica narrativa tenia per a mostrar la realitat de formes diferents. El Curs d'Introducció, de forma similar, es construeix a partir d'exercicis que -fugint de les connotacions clàssiques del projecte arquitectònic- anticipen resultats predefinits, on el procés acaba mostrant la complexitat de l'Arquitectura. Els exercicis acaben formant un conjunt de treballs d’índole diversa que busquen, a través del dibuix, la construcció i l'organització, definir el treball de l'arquitecte.
Començar a entendre l’arquitectura passa necessàriament per l’esforç de seleccionar els aspectes i elements que la defineixen. Sota aquesta premissa s'inicia el curs. L’arquitecte té en el dibuix la millor eina per fer aquest exercici d’abstracció. El dibuix obliga al seu autor a seleccionar els trets que descriuen les coses i a representar allò que és secundari amb menys èmfasi. No es tracta, doncs, d’aprendre a dibuixar -si saber dibuixar vol dir tenir un traç bonic i una agilitat o una tècnica depurada- sinó d'aprendre a mirar i a saber explicar els objectes que estem dibuixant. Construint, en canvi, s'entenen altres aspectes de l'arquitectura com el funcionament dels materials i l'efecte de la gravetat sobre les coses, així com organitzant s’entén la relació entre els objectes i l'ús que en fem.
Bruno Munari cercant la comoditat a una butaca incòmoda.
Començar a entendre l’arquitectura passa necessàriament per l’esforç de seleccionar els aspectes i elements que la defineixen. Sota aquesta premissa s'inicia el curs. L’arquitecte té en el dibuix la millor eina per fer aquest exercici d’abstracció. El dibuix obliga al seu autor a seleccionar els trets que descriuen les coses i a representar allò que és secundari amb menys èmfasi. No es tracta, doncs, d’aprendre a dibuixar -si saber dibuixar vol dir tenir un traç bonic i una agilitat o una tècnica depurada- sinó d'aprendre a mirar i a saber explicar els objectes que estem dibuixant. Construint, en canvi, s'entenen altres aspectes de l'arquitectura com el funcionament dels materials i l'efecte de la gravetat sobre les coses, així com organitzant s’entén la relació entre els objectes i l'ús que en fem.
Dibuixar, construir i organitzar
L’estructura quadrimestral del Pla d’Estudis de 1993 de l’ETSAV va oferir la possibilitat de començar els estudis al setembre o bé al febrer. Així va ser com, al 1994, es va iniciar el Curs d’Introducció a l’Arquitectura, amb l’objectiu que els estudiants que provenien de l’ensenyament secundari rebéssin una millor acollida a la universitat mitjançant un curs-pont previ a les assignatures pròpies del cos de la carrera. Alhora, s’introduïen durant el primer quadrimestre en els coneixements propis i específics de la carrera d’arquitectura, per tal de poder refermar amb coneixement de causa la seva tria.
Tot i que el curs, al llarg d'aquests 18 anys, s’ ha anat reformant per tal de poder-se adaptar als diferents canvis acadèmics, manté una manera de fer que ha estat invariable i que ha acabat caracteritzant-lo.
Dibuixar, construir i organitzar han estat els principis que han construït el curs, entenent que aquestes són les eines bàsiques de l’arquitectura que ens permeten abordar totes les disciplines de la carrera des de conceptes estructurals fins a constructius.
Sota aquestes tres premisses el curs s’estructura en exercicis de curta durada, des d’una hora fins a tres dies, que acaben formant un conjunt de 10 a 15 treballs d’índole diversa tant de tema com de complexitat, des de treballs manuals fins a estudis analítics. Comencem treballant sobre el que es té més a mà com pot ser una cafetera, i abordem també allò que, tot i la proximitat, resulta una mica més abstracte com, per exemple, la ciutat. Considerem que l’escala és independent de la complexitat, no comencem per l’objecte perquè aquest sigui fàcil d’entendre sinó senzillament perquè resulta més proper i manejable. Podríem dir que la única condició dels primers exercicis és que aquests treballin sobre coses que es poden agafar amb la mà.
Tot i que el curs, al llarg d'aquests 18 anys, s’ ha anat reformant per tal de poder-se adaptar als diferents canvis acadèmics, manté una manera de fer que ha estat invariable i que ha acabat caracteritzant-lo.
Dibuixar, construir i organitzar han estat els principis que han construït el curs, entenent que aquestes són les eines bàsiques de l’arquitectura que ens permeten abordar totes les disciplines de la carrera des de conceptes estructurals fins a constructius.
Sota aquestes tres premisses el curs s’estructura en exercicis de curta durada, des d’una hora fins a tres dies, que acaben formant un conjunt de 10 a 15 treballs d’índole diversa tant de tema com de complexitat, des de treballs manuals fins a estudis analítics. Comencem treballant sobre el que es té més a mà com pot ser una cafetera, i abordem també allò que, tot i la proximitat, resulta una mica més abstracte com, per exemple, la ciutat. Considerem que l’escala és independent de la complexitat, no comencem per l’objecte perquè aquest sigui fàcil d’entendre sinó senzillament perquè resulta més proper i manejable. Podríem dir que la única condició dels primers exercicis és que aquests treballin sobre coses que es poden agafar amb la mà.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)