Exercicis

Raymond Queneau, en el seu llibre Exercices de style (1947), reescrivia un cop i un altre la mateixa història utilitzant estils diferents. Sota aquesta premissa aparentment senzilla, Queneau va ser capaç de mostrar la diversitat literària i la capacitat que la tècnica narrativa tenia per a mostrar la realitat de formes diferents. El Curs d'Introducció, de forma similar, es construeix a partir d'exercicis que -fugint de les connotacions clàssiques del projecte arquitectònic- anticipen resultats predefinits, on el procés acaba mostrant la complexitat de l'Arquitectura. Els exercicis acaben formant un conjunt de treballs d’índole diversa que busquen, a través del dibuix, la construcció i l'organització, definir el treball de l'arquitecte.

Començar a entendre l’arquitectura passa necessàriament per l’esforç de seleccionar els aspectes i elements que la defineixen. Sota aquesta premissa s'inicia el curs. L’arquitecte té en el dibuix la millor eina per fer aquest exercici d’abstracció. El dibuix obliga al seu autor a seleccionar els trets que descriuen les coses i a representar allò que és secundari amb menys èmfasi. No es tracta, doncs, d’aprendre a dibuixar -si saber dibuixar vol dir tenir un traç bonic i una agilitat o una tècnica depurada- sinó d'aprendre a mirar i a saber explicar els objectes que estem dibuixant. Construint, en canvi, s'entenen altres aspectes de l'arquitectura com el funcionament dels materials i l'efecte de la gravetat sobre les coses, així com organitzant s’entén la relació entre els objectes i l'ús que en fem.

Bruno Munari cercant la comoditat a una butaca incòmoda.